Lluís Torró

Ja he comentat en diverses ocasions l'afany privatitzador de la consellera Bonig. La penosa situació de les arques públiques valencianes li ofereix una excusa perfecta: cal fer caixa com siga. Resulta que VAERSA és una de les empreses més rendibles de la Generalitat. La raó es troba en què té en propietat (o participa) de diverses instal·lacions de gestió de Residus Sòlids Urbans (RSU) i altres residus. El 2011 l'IVF va concedir un crèdit a aquesta empresa per fer inversions en algunes d'aquestes plantes, ja han passat més de dos anys i dubtem que els diners s'hagen invertit en allò que tocava. Ho hem preguntat i, com sol ser habitual, ens han respost que de salut, bé gràcies... És a dir, no han respost. Mentrestant, la consellera ja ha explicat als treballadors de VAERSA i a l'opinió pública que va a vendre tot el que puga, probablement també alguna de les plantes en les que s'ha (o s'havia d'haver) invertit amb aquells diners. Diuen que l'home és l...

Disculpeu per la insistència, però és que l'assumpte de la brossa (o el fem, tant se val) resulta escandalós. La gestió d'aquesta qüestió és horrible, es mire per on es mire. Però les excuses dels responsables del PP són tot un mostrari de barbaritats i insults a la intel·ligència. Com que no puc afegir moltes més crítiques i reflexions de les que es contenen a altres entrades o a la nota de premsa que podeu llegir tot seguit, vos contaré el que ens va explicar la Secretària Autonòmica de la Conselleria a una compareixença (una de tantes que hem demanat). Mª Ángeles Ureña (que vé a donar la cara per Cotino sempre que demanem que comparega) ens va indicar que el trasllat de residus sòlids des de les comarques del N cap a Villena, Xixona o Alacant es justifica per l'aplicació del criteri de proximitat en el tractament. No, no m'equivoque ni ho vaig entendre malament. Ho podreu comprovar quan publiquen el Diari de Sessions de la Comissió de Medi Ambient de les Corts Valenc...

Resulta ja complicat afegir arguments en aquest tema dels residus. És molt impactant veure com els dirigents del PP (conseller, alts càrrecs, diputats) romanen impertèrrits quan compareixen a les Corts per explicar els desficacis en la gestió de residus al País Valencià. Si els apretes molt, acaben desviant les responsabilitats sobre ajuntaments i mancomunitats. A la nota el qualificatiu que li dediquem a Cotino és el d'incompetència però sembla que no s'acaba amb açò. Jo crec que hi ha una barreja de mala gestió, desídia i interès en tot aquest assumpte. Em sembla que el tema dels residus els preocupa molt poc (el d'un tractament racional i responsable dels mateixos, vull dir). Per al PP es tracta (com en quasi totes les altres coses) d'un tema d'oportunitat. Si no hi ha riscos electorals (i, ara per ara, no sembla el cas), els problemes s'ordenen en funció de la seua capacitat de generar rèdits d'un altre ordre: econòmics. Així, el caos esdevé una oportuni...

És difícil fer les coses més malament. Per això, sembla que l'única explicació és que estiga fet mal a posta. Probablement al principi sols era mala gestió i, a mesura que se'ls amuntegaven els problemes, acabarien pensant: "home i perquè no optem per la incineració". Per a ells (el PP, és clar) era fantàstic. Si el sistema com està concebut ja implica grans plantes de gestió que generen bons negocis via concessió (només cla que mireu com està el cas "Brugal"), encara millor amb les incineradores que suposen un volum més gran. Però el problema és que per a fer-les rendibles requereixen moltíssims residus. Doncs bé, ja no cal afanyar-se massa construint les infraestructures previstes al PIR de 1997 i a hores d'ara en manquen encara més de la meitat. Mentrestant, les plantes que hi ha funcionant veuen com els duen residus des de 300 kms o més de distància (i encara ho justifiquen al·legant el principi de proximitat, com ho llegiu!), no poden tractar-los to...

Cotino parla de solidaritat interterritorial i proximitat per justificar el traslladament de la brossa des de les comarques del N fins Xixona. Proximitat? Què ens pren per imbècils, als ciutadans? Que ningú no s'equivoque no es tracta de mala gestió (tot i que alguna cosa d'açò també hi ha). Es tracta d'una acció conscient per generar un problema majúscul per justificar la incineració. Aquesta alternativa requereix de quantitats ingents de residus per a ser rendible, ergo... dues més dues, quatre (tota la vida). A més d'empudegar l'aire i fotre'ns la salut per fer un negoci espectacular per als amics (o directament a les butxaques de la pròpia família, a través de Sedesa, per exemple), no resoldrà els problemes d'abocaments. Ens haurien d'explicar com pensen tractar i on han d'anar a parar les cendres... NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, afirma que el trasllat del fem de Castelló a Xixona “és part de l’estratègia clara del...

NOTA DE PREMSA El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha expressat que la ratificació per part dl Tribunal Suprem de la il•legalitat de la planta de residus Sant Benet d’Alcoi, “agreuja la dolenta gestió que està duent a terme l’Administració en matèria de residus. La Generalitat realitza instal•lacions que no serveixen per al tractament dels residus i han d’acabar tancant-se com és aquest cas” Esquerra Unida ha denunciat en reiterades vegades la “nefasta” política de residus del Consell. “El que ha passat amb la planta de Sant Benet d’Alcoi és una mostra més del desordre i desgavell en la gestió del fem al País Valencià. Els municipis envien els seus residus a altres abocadors ubicats en poblacions llunyanes i damunt quan aquest fem arribar no pot ser tractat com deuria, perquè els abocadors no realitzen el reciclatge i tractament que pertoca. En el cas d’Alcoi, per exemple, el fem és enviat a la planta de residus Piedranegra de Xixona i allí el procés de selecció del fem no s...