Lluís Torró

S'ha consumat per fi el colp d'estat dins el PSOE que garantirà un govern del PP de Rajoy durant uns quants anys més (encara que resulte improbable que esgote la legislatura). Ha estat peripatètic veure els dirigents socialistes que van defenestrar Sánchez argumentar com i perquè anaven a garantir el govern corrupte de Rajoy. I ho ha estat més encara en el context del judici de la Gürtel, mentre El Bigotes  expressava amb una tranquil·litat i una pocavergonya que feien feredat com entrava i eixia de Génova i com donava regals a canvi de comissions. L'estabilitat del país, segons Susana Díaz i la resta de participants d'aquesta versió xusquera i castissa de les idus de març, és deixar el govern en mans d'una organització presumptament criminal que s'ha nodrit de donacions d'empresaris (generalment complaents) a canvi de contractes públics. I no, no entre en consideracions sobre la seua política. Malauradament, per molt que als dirigents del PSOE (els que ma...

M'he trobat amb gent que m'ha preguntat sobre què fer el diumenge. No m'estranya. La decisió potser no ha estat mai tan difícil. Com que no sóc de respostes curtes, ací va el meu argumentari. El podeu llegir també a Página 66 i a AraMultimèdia . Espere que us siga de profit. Votar a l’esquerra, votar Unitat Popular (EU ) Segur que, a hores d’ara, encara hi ha molta indecisió de cara a les eleccions del dia 20 sobre quina serà la millor opció i la més útil. Per a la gent que està farta de l’actual estat de coses, de tanta crisi i corrupció, per a totes aquelles que entenen que el règim del 78 està caduc, que el bipartidisme ha de passar a millor vida i que no hi ha prou amb canvis cosmètics, les opcions s’inclinen clarament cap a l’esquerra del tauler. Vaig a argumentar perquè la Unitat Popular (EU) em sembla l’opció més coherent i la més útil. Malgrat tot el que se’ns vullga dir (i amb raó) sobre l’exasperant lentitud i algunes flagrants contradiccions amb què EU s’h...

Ja fa algun temps (massa, potser) que no escric res a aquesta pàgina. Hi ha una raó important. La meua reincorporació a la Universitat està exigint temps en la posada al dia d'algun temari (no massa), la preparació d'algun altre de nou (molt), la revisió de papers per a la sol·licitud de trams d'investigació (vaig fent-ho a estones) i el seguiment de les classes (mentre escric açò tinc pendent acabar de corregir un control de lectura d'un dels grups). Tot i això, enfront del que em deien alguns companys sobre el que ha canviat la Universitat en 8 anys, he de dir que no és per a tant. Això sí, continuem amb la infantilització dels estudiants. Si abans ja estaven obsessionats per les qualificacions, ara, amb assignatures en les que ixen a examen setmanal (no exagere) la cosa és de bojos. Els canvis que s'han colat a l'ensenyament superior amb l'excusa del procés de Bolonya no s'esgoten amb la mercantilització dels estudis, la perversió dels màsters (com el...

Article publicat ahir dissabte, 15 de setembre al periòdic CIUDAD Crec que encara m’estic netejant les orelles. Ahir vaig sentir, a una tertúlia d’una ràdio, a un responsable del PP acusar al representant d’EUPV de “voler complir el programa electoral”. Quina barbaritat! “És possible que algú es presente a les eleccions amb la intenció de complir després amb el que va prometre?”, segur que va pensar. “Per això són un partit minoritari”, li passaria també pel cap..., i probablement no li faltava raó.   I així ens llueix el pèl. Jo sóc dels qui m’incomoda el sentiment antipolític que cada vegada està més estès. Estem a l’avantsala del feixisme. Però he de reconèixer, de la mateixa manera, que el sentiment està, malauradament, més que justificat. Només heu de pensar en l’exemple del que us parle.   Governar no és fàcil, gens fàcil. Tampoc no ho és aplicar al peu de la lletra un programa polític. Per moltes raons. Normalment qui està a l’oposició no té el mateix coneixe...