Càrrecs de lliure designació, diputats autonòmics i alcaldes. Disbarats, notícies mal explicades i dilemes ètics i polítics

Estic escrivint aquestes ratlles i al ple de l'Ajuntament d'Alcoi s'estarà consumant el repartiment arbitrari dels recursos en forma de càrrecs de lliure designació que vaig comentar a l'entrada anterior. Aquest matí, a la ràdio, he pogut escoltar de nou a Toni Francés reiterant els arguments impresentables amb els que nega a Guanyar Alcoi un secretari. I dic bé, a Guanyar Alcoi, perquè sembla que l'única raó que explica que Podem no tinga tampoc una persona de suport és justificar que no se li done a Guanyar. Les paraules de Francés que ha reproduït Ràdio Alcoi són inefables, però, això sí, evidencien la tírria que té envers Guanyar i la seua portaveu (ací teniu l'enllaç per si voleu sentir-lo, aneu al minut 4:10).

El pitjor de tot no és que s'estiga cometent un greuge majúscul repartint en funció de criteris insostenibles i fora de qualsevol proporcionalitat. El que resulta realment greu és, atès el to i el contingut dels arguments de Francés, que se li ha pujat molt ràpidament l'èxit al cap. Tant que es permet el luxe de, ara que te la paella agafada pel mànec, castigar als qui s'han atrevit a criticar-lo al llarg de la campanya electoral i després. Sembla que el pecat de Guanyar i, especialment, de la seua portaveu, Sandra Obiol, ha estat assenyalar que el govern d'Alcoi no ho ha fet bé. Quina barbaritat, pensarà segurament, com s'atreveixen! Avís a navegants, doncs: persones o col·lectius d'Alcoi no cometeu la imprudència de criticar el que faça el govern de Toni Francés, ja veieu com se les gasta, si necessiteu una subvenció o l'ajuda de l'Ajuntament en qualsevol tràmit potser vos posen entrebancs. En termes democràtics, anem costera avall i sense frens..., i no ha calgut ni que VOX obriga la boca...

No em resistisc a afegir un parell de comentaris que no tenen a veure directament amb aquest tema. El primer és rectificar una informació que s'ha donat des de Ràdio Alcoi també. S'assegura que Naiara Davó (actual portaveu de Podem a l'Ajuntament) pot acabar al parlament valencià perquè anava a les llistes d'Unides Podem-Esquerra Unida i la llista correrà atès que ha dimitit pel seu nomenament com a Consellera Rosa Pérez, Coordinadora General d'EUPV. Això no és cert: (1) Rosa no ha dimitit de diputada, a diferència de Rubén Martínez Dalmau (Síndic d'Unides Podem-EUPV fins al moment) que sí que ho fa; (2) és la dimissió de Martínez Dalmau la que permet la possibilitat que Davó siga diputada perquè, a diferència de Pérez, que anava a la llista de València, Martínez Dalmau concorria a les eleccions autonòmiques a la llista d'Alacant, de la que Davó n'era el número 4. (Per cert he escoltat també a Àpunt ràdio que Martínez Dalmau aconsellava a Pérez que dimitira també. Se li ha oblidat dir que, en eixe cas, el següent de la llista de València que entraria com a diputat pertany a Podem i no a EUPV, amb el que ens quedaríem sols amb una diputada quan ara en tenim dues.)

I, per acabar, he pogut llegir un escrit molt interessant signat per la candidatura 'Tots per l'Orxa', publicat a Aramultimèdia. Es queixen amargament que la presentació d'una llista de Compromís al seu poble ha provocat que el PP haja guanyat les eleccions (PP, 207 i 4 regidors; Tots per l'Orxa, 194 vots i 3 regidors; Compromís, 37 vots i cap regidor). I es queixen també que alguns membres de la candidatura de Compromís van celebrar amb eufòria el resultat que apartava de l'alcaldia a Tots per l'Orxa que va guanyar les eleccions el 2015. L 'escrit acaba reflexionant genèricament sobre les incongruències de la política local i fa una al·lusió velada a la votació a l'alcaldia de Muro on PP (4 regidors) i C's (1 regidor) han 'regalat' la vara de batlle a EUPV (2 regidors) per davant del partit més votat (Compromís amb 4 regidors) que comptava amb el suport del PSOE (2 regidors).

Molta gent decideix el seu vot en funció de l'afinitat o simpatia personals que li generen els candidats. I passa fins i tot a les eleccions generals, on una minoria significativa acaba votant al candidat o candidata més 'guapo' o a la més 'simpàtica'. Aquesta tendència es multiplica exponencialment a les eleccions més properes que, a més, curiosament són les que menys participació generen (exceptuant les eleccions europees). Si això passa amb el votant ras, es pot entendre també que aquest joc de fílies i fòbies funcione entre els representants polítics que treballen junts diàriament a administracions com els ajuntaments i que, així mateix (i de nou com els mateixos votants) aquesta tendència sol ser més acusada quan més menuda és la població. No estic justificant res, es tracta d'una constatació. I he de matisar, a més, que (al cas de Muro, almenys, no conec el cas de l'Orxa) també hi ha raons polítiques de pes (entre altres coses importants, la privatització de serveis públics com l'aigua).

Els meus companys de Muro han rebut de regal un caramel, sí, però enverinat. No m'agradaria estar dins la seua pell. Han de saber (supose que ho saben del cert) que, des de la distància, és molt difícil d'entendre. Les alternatives que se'ls presenten no són fàcils en absolut. Qualsevol decisió que prenguen tindrà un cost evident. No vaig a dir en públic què han de fer (això són coses que els militants de qualsevol formació hem de fer a una assemblea). Sols confie en què acabaran prenent la decisió que siga millor per al poble de Muro i per a la gent que ha confiat amb ells per a que els representen. No ho tenen gens fàcil.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Qualitat democràtica i vergonya aliena

La memòria obrera al País Valencià

Esquerra Unida reclama la dimissió “immediata” de Gil-Lázaro (Teatres de la Generalitat)