Lluís Torró

La notícia és de El País, signada per Adolf Beltrán, però us explique una miqueta què és el que hem fet. Hem preguntat per uns complements que es van començar a pagar a l'empresa VAERSA des de 2006. Adreçats fonamentalment als directius i sense cap mena de justificació. Volíem saber perquè, com, a qui i amb quina base legal. La quantitat de preguntes i de sol·licituds de documentació és tan gran com la parquedat de les respostes el·lusives per part de la Conselleria. Quan li ho vam mostrar al periodista, no va dubtar en traure a la llum la informació. O, millor dit, la recerca infructuosa d'informació. Cal que sapigueu que el mèrit de les preguntes i repreguntes és d'una "màquina" que tenim com a coordinadora del grup: Aurora Mora. És de les persones que sembla que no estiga, però amb ella hem multiplicat el nostre treball exponencialment, en quantitat i en qualitat. Pitjeu ací per llegir la notícia d'Adolf Beltrán a El País d'ahir.

L'incendi al Morro del Toix (Calp) ha cremat al final vora 44 Ha (les estimacions de la Conselleria de Governacíó sempre generen poca confiança, ja en parlarem). Els veïns es van escandalitzar molt en veure que els mitjans aeris van trigar tres hores en fer acte de presència. Segons alguns experts sembla que això respon a dificultats tècniques. De tota manera, la Conselleria (el conseller) haurà de retre compte i explicar què ha passat, quins mitjans han actuat, si eren suficients, si s'havia reforçat davant la climatologia desfavorable, etc. Cal tindre present que 20 de les 44 Ha pertanyen a una microreserva botànica. Encara que no ha afectat massa a les espècies més protegides (les rupícoles, que creixen a les parets de roca, no us abrumaré amb el nom de les espècies), suposa el 75 % de la superfície de la microreserva. I el pitjor: va cremar una urbanització (Maryvilla, quin nom!). L'incendi sembla haver-se iniciat a causa de xispes elèctriques que es van originar a unes...

Es tracta d'una persona vinculada al món de la música i de les bandes, director d'un conservatori local, etc. No es pot dir, doncs, que siga algú totalment aliè a l'activitat cultural. Ara bé, dificilment es pot dir que tinga el perfil professional adequat per a un càrrec en el que la "programació" cultural és un dels elements centrals del seu treball. Cal reconèixer que és pràcticament impossible trobar el perfil tècnic que requeriria CulturArts: no és pot ser un professional que conega alhora el món de la música, el cinema, les arts plàstiques (restauració) i el teatre i la dansa. Però també cal reconèixer que no ho és algú que el seu camp professional se centra en qüestions docents. El seu principal mèrit és la seua proximitat a la Consellera Català. CulturArts és un despropòsit que no sembla que vaja a millorar amb la gestió d'una persona amb aquest perfil. I encara podria ser pitjor! Tant de bo m'equivoque en les prediccions, de debò. NOTA DE PREMSA...

Cada poble té les seues tradicions i la seua forma de fer i viure la festa. Resulta delicat opinar o immiscir-se en el que es fa a cada localitat. Ara bé, crec que podríem convindre en què hi ha qüestions molt poc edificants i, per ser molt suaus, discutibles. Açò de les rates a El Puig entra plenament dins aquesta categoria. Llançar-se rates mortes, a més d'insalubre (encara que siguen rates de marjal), és com a poc de molt mal gust. A mi, particularment, no em faria gens de gràcia que el meu poble es fera famós per una activitar com aquesta. A més està prohibida (abans les ficaven dins els perols que es trencaven a la "trencà del perol" i les van prohibir, amb un desgradable incident inclós amb dues periodistes l'any passat), la qual cosa implica que les autoritats s'ho hauríen de prendre més seriosament. NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha assenyalat que la prohibició d’aquesta festa “no ha estat su...

Només en queda una (si descomptem les caixes rurals) i s'hi han abocat com a llops. Caixa Ontinyent s'ha lliurat de la foguera que ha consumit les caixes d'estalvi valencianes gràcies a una gestio raonable. Era menudeta, s'havia escapolit als processos de fusió i, per tant, la Generalitat no li havia prestat molta importància. És difícil no veure-hi relació: la que menys va estar intervinguda ha estat la més sanejada. De qui serà la culpa (política, s'entèn), doncs, de la desfeta del sistema financer públic (bé, més o menys) valencià? Ara però s'ha convertit un l'únic objecte del desig. Com acabarà la història? NOTA DE PREMSA El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha lamentat que l’única caixa valenciana que ha sabut sortejar els efectes devastadors de la crisi i de la ingerència del Partit Popular en la resta d’entitats financeres valencianes, estiga sotmesa actualment a una picabaralla política que podria fer-la...

El que faltava. Les retallades sembla que afecten, de nou (no és la primera vegada), a la capacitat dels agents mediambientals d'omplir els dipòsits dels seus vehicles. Ja m'explicarà algú com podran fer la seua feina! I és que els impagaments (que sembla l'explicació més plausible a hores d'ara) són generals, no s'escapa cap activitat pública... tret dels interessos bancaris. Això podríem fer! Els agents no es dediquen només a la prevenció d'incendis, les seues tasques són variadíssimes però també juguen un paper important en aquesta qüestió. Ho dic perquè estem a l'hivern i la probabilitat de grans incendis és menys intensa que a les estacions més càlides. Però el vent és un greu factor de risc i a la Marina Alta (una de les comarques més afectades per açò que estem denunciant) van haver quatre incendis la setmana passada. No es pot jugar amb foc, i, en aquest cas, no és només una frase feta. NOTA DE PREMSA Torró adverteix de la perillositat de la situ...

Potser siga una informació irrellevant per a la majoria dels qui seguiu aquest bloc, però cal puntualitzar que, tot i que la gestió la té la Generalitat a través de Teatres (ui! perdó, de CulturArts, és que encara no m'hi acostume), la propietat del Teatre Principal de València és de la Diputació Provincial. Rus n'és, hui per hui, el responsable últim. I sembla que està pensant en posar-lo en mans privades. No resulta estrany, però no per això deixa de ser un despropòsit. Probablement no es notaria massa en la programació. Al Principal ja es gestiona sobre la base de fer el mateix que fan els programadors privats. Una gestió que genera competència deslleial amb els teatres que no són públics. Però la solució no és: hala, tot privat! El problema és que es necessita un espai públic en el que es faça un tipus de programació diferent a la privada regida per criteris que s'allunyen dels estrictament comercial. A més, les concessions provoquen una gestió privada però amb recursos...