Lluís Torró

Quan compareix, amb un to a mig camí entre la seguretat i l'arrogància, el conseller Castellano sempre treu pit de la seua gestió. El 2011 li vam retreure les fortíssimes retallades en les brigades d'emergència, però l'estiu va ser benigne i van haver pocs incendis i de petites dimensions. Les xifres semblaven justificar el "ací no passa res" del conseller i ell les va usar profusament per demostrar a l'oposició que estavem molt equivocats i que actuavem de mala fè. Però clar, l'any passat les retallades es van mantindre i, de fet, l'incendi de Cortes es va iniciar abans que entraren els reforços d'estiu que s'incorporaven a primers de juliol quan fns 2010 ho feien des del mes de maig. Un hivern i una primavera amb precipitacions importants i un estiu molt càlid = desastre. La primera part de l'equació enguany es repeteix parcialment. De moment, sembla que l'estiu no té pinta de ser massa calorós. Ara bé, un parell de setmanes de ponent...

L'amic Pep Fuster em va passar el vídeo i no m'he pogut resistir a penjar-lo a Youtube (gràcies Òscar). Disculpeu. Fixeu-vos en l'excelsa interpretació del mestre dolçainer i guitarrista Hiroshi Fujii, japonès de naixença i nacionalitat (de Kobe, per a més senyes), i alcoià d'adopció i vocació.

Confese que quan em van donar la notícia el mateix dilluns a les 11 de la nit (fotent-me el capítol de la sèrie de torn, de pas) em vaig que dar de pasta moniato. Què el Bloc s'havia abstingut en el tema del recurs de l'Ajuntament contra la declaració d'Actuació Territorial Estratègica (ATE) del projecte de La Española a La Canal? Impossible, serà broma. "No, què va, ha passat", em va insistir el meu inoportú informant. La indignació em va fer posar immediatament un tuit de denúncia i protesta. Però, més enllà del cabreig el que calia aclarir era: perquè? Aquesta era (i és) la gran pregunta. Des de dimarts en la nit he estat vint-i-quatre hores debatent a facebook amb membres de Compromís (un membre d'Iniciativa m'ha deixat clar que ells també recolzaven la posició dels regidors del Bloc) sobre les raons de l'abstenció. Us confesse que no les vaig entendre. Cal recordar de què anava el recurs. La llei que regula les ATE (un procediment urbanístic abr...

En termes generals, la ciutadania passa prou del que passa (disculpeu la redundància) als parlaments. Les Corts no són una excepció. Supose que no ha de ser pels assumptes que s'hi tracten. Discutim i aprovem (aproven) lleis que afecten a tothom. Abordem problemes de gran transcedència, encara que el govern no en faça ni p. cas (ni tan sols als seus!). Serà, supose, per les formes o per la insensibilitat que demostra el partit majoritari davant les crítiques i les denúncies. Els mitjans hi contribueixen en magnificar el circ, solen estar més pendents de la forma que dels continguts (ven més una foto d'una camiseta cridanera o una bronca, que una discurs sòlid sobre quasi qualsevol tema, tinga més o menys importància) i fan prevaldre el criteri numèric sobre el discursiu (la distribució de l'espai està molt condicionada pel repartiment d'escons). És lògic que siga així, els consumidors d'informació llegiran amb més atenció la crònica d'una expulsio al plenari que...

El divendres, a la roda de premsa del Consell, la meua estimada consellera Bonig va anunciar, per fi, l'aprovació del nou Pla Integral de Residus (PIR). Ha estat com el part de la burra. Sense atendre a cap de les al·legacions o suggeriments d'ecologistes, sindicats o oposició. Per a què? De tant insultar-nos la intel·ligència, us he de confessar que de vegades dubte. Ens prenen per imbècils o és que s'ho han de fer mirar ells mateixos? Probablement serà una barreja, no ho sé. El que sí que sé és que l'afirmació que a Europa aposten per l'incineració ("valorització energètica de residus, en diuen eufemísticament) és una veritat tan a mitges que esdevé una mentida més gran que la Seu. Després d'una correcta política d'envasos que permet una reducció brutal de la producció de residus, del foment de la cultura de la reutilització i d'una separació exhaustiva que permet reciclar adequadament una fracció molt important dels materials i elaborar un compos...

S'ho prenen (o fan com si...) quasi com un insult quan emprem el terme País Valencià (no n'emprem pràcticament cap altre). Es fan els ofesos i recorren a arguments tan enginyosos com "no sabem a quin 'país' es refereixen, però no és el mateix que el nostre". Ja veieu, segur que al primer que se li va ocórrer encara li fa mal el cap, de tant pensar. Nosaltres insistim en què el terme és estatutari ja que es troba recollit al preàmbul. Ells diuen que el preàmbul no té valor de llei. Efectivament, no té un valor preceptiu, però si està a una llei, ja em direu quin altre valor pot tindre. Però és que se li pot donar la volta a l'argument: si no s'ha d'emprar en cap document oficial, perquè nasos l'han permès al preàmbul de l'Estatut? En realitat a la majoria d'ells tant els fa com es diga el país. Açò va d'una altra cosa: atiar les brases anticatalanistes per a mobilitzar una base desmoralitzada o, pitjor (per ells, vull dir) cabrejada....

Ja ho he comentat altres entrades: el conseller Castellano ha oferit contractes menors a empreses dels seus amics íntims a totes les conselleries per on ha passat. M'imagine que en la seua peculiar (o potser no tant) visió del món això ho trobaran normal. Què collons! (segur que pensen), si són quatre perres i no li fem mal a ningú. I resulta que aquests son els que defenen teòricament la lliure concurrència... Segur que és la llibertat de fer el que els vinga bé amb els diners de tots, que per a això els han votat! Des de l'oposició (EU, almenys) hem insistit en què ens donaren informació sobre aquests contractes. Hauria estat més productiu posar-li ciris a Santa Rita. La cosa torna a ser notícia perquè una misteriosa "Associació contra la Corrupció" ha presentat una querella contra l'amic Serafí n per aquesta qüestió davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). Misteriosa perquè tots els mitjans apunten que darrere s'hi troba l...