Lluís Torró

Ahir em van publicar a Levante-EMV aquest article d'opinió . És un resum de l'argument amb el que vaig defensar l'esmena a la totalitat d'EUPV a l'impresentable Llei de Senyes d'Identitat (en realitat el seu nom complet és Llei de Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes d'Identitat del Poble Valencià). Podeu llegir ací les cròniques de El País , El Temps o Ara . Tambe vos pose un enllaç a un article d'opinió de Víctor Maceda a El Temps a propòsit d'un dels arguments de la rèplica del portaveu del PP, Jorge Bellver. Les preocupacions de la ciutadania valenciana s’adrecen a qüestions referides a l’atur i la precarietat laboral, la pèrdua de serveis públics i la corrupció. Problemes en els que el PP té una evident responsabilitat. Tanmateix, el Consell no atén aquestes qüestions de forma prioritària. No es preocupa de les polítiques actives d’ocupació, d’evitar els desnonaments, d’exigir el canvi del model de finançament o de garantir la p...

EUPV es va oposar en el seu moment a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Les raons d'aleshores eren contundents: ja hi ha entitats normatives suficients (les universitats, particularment) i una institució normativa exclusivament valenciana tendiria a reforçar els particularismes. El PP va voler crear una entitat que 'superara' l'enfrontament lingüístic entre valencians. La trajectòria de l'AVL ha tingut llums i ombres, com no podia ser d'altra manera. La seua existència (i els condicionants als que es veu sotmès el seu treball) suposa una entrebanc important a la creació d'un estàndard del català, fonamental per a la normalització de l'ús social de l'idioma. Amb tot, malgrat la seua inevitable tendència a remarcar els particularismes (una tasca que, al meu parer, realitzada dins el marc del reconeixement de la unitat de la llengua pot resultar particularment enriquidora) ha sancionat de manera incontrovertible la identitat de...

Com podreu comprovar tinc el bloc una mica abandonat. Vaig posant coses a trompades. Té molt a veure amb l'acumulació de treball parlamentari que tenim en aquest final de legislatura i també amb un cert esgotament mental que no vull ocultar. Les dues entrades que vaig a posar ja tenia ganes de posar-les fa temps. Però com que volia mantenir l'ordre cronològic d'anar penjant notes de premsa (que no són tantes, tampoc no us penseu) i comentant-les, doncs m'anava resistint. Al final, m'he dit que tant hi feia i m'he decidit. Aquesta primera no necessita massa comentaris i, com que m'he decidit a penjar-la arran de l'entrada de l'amic Manel Rodríguez-Castelló al seu propi bloc, me'ls estalvie i vos convide que llegiu L'artista, el cantant,el pallasso . Manel, sembrat com sempre, escriu infinitament millor que jo, gaudiu-lo. NOTA DE PREMSA El grup parlamentari reclama atorgar-li al cantant a títol pòstum la Distinció al Mèrit Cultural de la...

L'economia mundial torna a tremolar a causa, en aquest cas, de la caiguda en picat dels preus del petroli. I és que la dependència energètica dels hidrocarburs de l'actual mode de producció és decisiva. Això allunya l'amenaça de les prospeccions uns quants mesos, just el temps en el que puguen sostindre els productors àrabs les pressions mundials. Geoestratègicament, els Estats Units els interessa aquesta situació que perjudica particularment aquells productors amb elevats costos d'extracció entre els que es troben, i no casualment, Veneçuela, Rússia i Irán. Tard o d'hora, però l'espasa de Damòcles que el govern ha situat sobre els nostres caps. Al govern del PP (i del PSOE tampoc, malauradament) no el veureu preocupar-se per fomentar les energies renovables i deslliurar-nos (o alleugerir almenys) de la dependència externa d'una energia que, a més, és la causa fonamental de l'amenaça més greu contra la supervivència de la humanitat: el canvi climàtic. A ...

Les amenaces sobre l'Albufera són evidents i gens menyspreables. La quantitat i la qualitat de l'aigua són les més urgents i preocupants. Però no estan soles. La gestió d'un espai natural tan antropitzat com aquest genera greus problemes i interessos molt diversos i, freqüentment, divergents o, fins i tot, contradictoris. Això fa molt necessari la concurrència i el major consens possible de tots els agents que hi tenen alguna cosa a dir: científics, ajuntaments, societat civil, propietaris i usuaris. Aquests dos últims resulten particularment problemàtics. Pel que sabem, fins ara la participació en la redacció del PRUG no està resultant ni molt menys modèlica. Aquesta preocupació sembla compartida per molta gent. Amb tot, és molt probable que siguen altres gestors els qui rematen el procés a partir del mes de maig... NOTA DE PREMSA No hi ha pitjor enemic d'un espai natural que els seus propietaris i usuaris n'estiguen en contra perquè la normativa que el regula...

I ara un altre vídeo molt curtet (no arriba als dos minuts). L'inefable Òscar Delgado (sí, els vídeos que pengem els d'EU tenen autor) ha seleccionat un grapat de frases de la rèplica que li vaig fer a l'alcalde de Calp, César Sánchez, al debat de l'anomenada llei d'Acompanyament. En aquesta llei es regulen els impostos de La Generalitat per al 2015. El PP ens imposa una fiscalitat cada vegada més regressiva i injusta...

La justícia ja s'ha posat en marxa, arran de les recerques i la insistència en obtindre informació d'EU finalment han arribat als jutjats els contractes de Serafín Castellano amb el grup d'empreses Taroncher. Els qui heu seguit aquest bloc ja sabeu de què va la cosa (en cas contrari, tan sols heu de pitjar ací ). Fabra s'ha desfet d'un grapat d'imputats de les primeres fileres del PP però tot apunta a que ens podem trobar amb una traca final d'imputacions just abans de les eleccions... al lloro! EU demana la dimissió immediata del delegat del Govern El diputat d’EUPV en les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha destacat que el delegat del Govern, Serafin Castellano, hauria de “dimitir immediatament” perquè “l’Audiència de València diu que cal investigar les seues adjudicacions al seu amic íntim, José Miguel Pérez Taroncher”. “Davant les evidències tan grans com són les relacions íntimes entre les dues famílies i que les empreses de Taroncher s’han lucrat...