ARTICLE D'OPINIÓ

De transvasaments i dessalacions

S’acosten les eleccions generals i reviscola, com l’esclatasang a la tardor, el debat sobre el dèficit hídric valencià i les seues solucions. Per la seua banda, el PP creu que traurà petroli del fet que el decret que va posar fi al transvasament de l’Ebre duia al peu la signatura de la vicepresidenta De La Vega, cap de llista in pectore per la circumscripció de València. D’una altra el PSOE es defensa amb la dessalació impulsada pel Programa AGUA com la solució que resoldrà els problemes d’escassesa d’aigua per a sempre.

A banda de l’evident (i poc recomanable per a la salut mental de la ciutadania) composant electoralista del debat, al darrere s’hi troben greus defectes conceptuals que no són fruit de la ignorància. S’esgrimeix un suposat excedent d’aigua de l’Ebre difícil de demostrar per l’elasticitat i indefinició del propi concepte d’excedent hídric. L’Ebre no és un canal d’aigua, és, primer que res, un riu que acompleix una sèrie de funcions ambientals essencials que es veurien seriosament afectades si li prenim una part substancial de l’aigua que transporta (i totes les coses que l’acompanyen: matèria orgànica, sediments, etc.). A més, el model dels transvasaments d’aigua es recolza en una concepció de l’aigua economicista (l’aigua com a recurs) i que forma part d’una política que no contempla la seua escassesa relativa preocupant-se, exclusivament, d’atendre els increments de la demanda. Se l’anomena política de l’oferta, una pràctica caduca i ineficaç com demostra el transvasament Tajo-Segura.

Tot això per no parlar d’un càlcul econòmic que falseja el projecte, ocultant que el cost econòmic global és molt superior a la despesa directa i als costos repercudits als usuaris, a través, sobretot, de les enormes subvencions externes sense les quals el projecte esdevenia inviable. Els problemes dels llauradors del sud del país no es poden resoldre adequadament amb aquesta pretesa solució. Això sí, sempre se’ls addueix per justificar el projecte, en compte de fer explícites les raons autèntiques: garantir la continuïtat d’un model urbanístic insostenible que té com a exponent d’aquesta insostenibilitat (tot i que no és, ni de lluny, ni l’única ni la pitjor) les urbanitzacions disperses que acompanyen els camps de golf, la nova “indústria” (!?) valenciana.

Però, a més, si comparem el transvasament amb l’alternativa que defensa el PSOE i el govern central, la dessalació, ens trobem amb dos desavantatges més que el govern del PP oculta, cal dir-ho tot, amb autèntica mestria de prestidigitador. El primer rau en la variació de les aportacions hídriques de l’Ebre. És més que evident, segons la quantitat d’aigua que porte el riu (que depèn al seu torn de l’any climatològic) vindria més o menys aigua. El segon es troba en el temps de construcció del transvasament: un mínim de 15 anys front als 3-5 de les dessaladores.

La dessalació, no obstant, com diu el PP, té costos ambientals importants. El que no diu, però, és que són menors que els del transvasament: aquest consumiria, a través de les impulsions i bombejos, una quantitat semblant d’energia (amb efectes similars, doncs, pel que fa al canvi climàtic) i, a més, el 45 % de les aigües que el transvasament havia de dedicar a usos urbans també havien de ser dessalades, ja que l’aigua del tram final de l’Ebre no és prepotable i s’ha de tractar prèviament si es vol beure.

La dessalació, malgrat tot, no pot ser altra cosa que una solució transitòria. La resposta definitiva s’ha d’orientar cap a una política inspirada per la nova cultura de l’aigua. Una política adreçada a la gestió de la demanda i no a consentir el creixement il·limitat de l’oferta. L’aigua no sols és un recurs, però, a més, com a recurs, és limitat i l’única solució viable passa per l’autosuficiència, la contenció de les noves demandes i la reducció del consum. Si la voluntat de resoldre de veres els problemes que ens afecten substituira l’electoralisme i la necessitat de garantir beneficis a amics i promotors, probablement alguns d’aquells problemes ja no ho serien.