TEATRES, MENTIDES I DEUTES
Lluís Torró i Robert Lisart
La crisi provocada en el sector de les Arts Escèniques s’ha instal•lat mentre la Consellera de Cultura mira cap a una altra banda. La seua administració ja té massa feina atenent els fasts esportius, les estrenes d’òpera i cobrint l’atrafegada agenda del President Camps, ocupada en Fórmula 1, Copa d’Amèrica i curses de motos. I és que el sector té els enemics ben instal•lats a la pròpia conselleria, disposats a destruir-lo aprofitant la conjuntura econòmica. El mandat d’Immaculada Gil Lázaro al front de Teatres de la Generalitat és una condemna. Cinc llargs anys de desídia institucional, pretensions banals i deixadesa. Per començar la seua gestió ha conduït al bloqueig de la gestió administrativa, reservant al Teatre Principal el paper de 13 Rue del Percebe, i ha desviat els pressupostos aprovats a les Corts fins a límits que situen a Teatres a prop de la fallida tècnica. L’administració de l’organisme ha esdevingut un caos en el que destaca l’abandó de la Directora de les seues pròpies tasques amb viatges innecessaris –acompanyant el Ballet de Teatres a la seua gira per Xina, p.e.– i el balafiament dels recursos públics, atenent disciplinadament als fasts preelectorals del PP, arribant a estrenar en plena campanya Bienvenido Mr Marshall, sense consignació pressupostària i recorrent a una pòlissa de crèdit. I, el més greu, incompleix tots els seus compromisos de pagaments: en ajudes concedides al teatre privat, amb companyies programades en les sales pròpies, amb sales concertades, proveïdors de l’organisme, ajuntaments del Circuit Teatral Valencià. La seua gestió balafiadora ha estrangulat desenes d’empreses i ara els bancs no concedeixen crèdits a les productores per pal•liar la manca de liquiditat.
Les darreres maniobres ordides a Teatres de la Generalitat, en embogida fugida cap endavant, es concreten en desballestar el Circuit Teatral Valencià i en carregar-se el sistema de Concertació de sales. Aprofitant la crisi, desfà l’únic canal estable de distribució, reduint-lo a la categoria de cendres esparses al vent en una morralla de microsubvencions regides per la submissió. Han decidit acabar amb la concertació de les sales d’exhibició. Les sales de gestió privada afectades, que arrisquen una programació estable són, precisament, les que programen espectacles en valencià, donen cobertura a noves dramatúrgies i presenten una programació artística de gran nivell. Des de l‘administració s’usa el reclam d’intentar enfrontar a les noves sales que han obert recentment, que demanen ajuda amb tota lògica, amb les que acrediten una trajectòria contrastada. Aquest és un subterfugi pensat per a dividir els empresaris entre ells i que cerca fomentar el desordre per tractar d’eixir indemnes. I mentrestant, Inmaculada Gil Lázaro lliura el nostre primer coliseu novament a empreses foranies de musicals fent la competència deslleial, una vegada més, al teatre privat. No es pot actuar amb major desgana i males intencions. El sector del teatre i la dansa professional del País Valencià ha entrat en un procés d’implosió per desafectes al règim campsista.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada