El PP contra les arts escèniques
Article publicat hui a Levante EMV
Lluís Torró / Robert Lisard
Lluís Torró / Robert Lisard
A l'edició del passat divendres 17, Levante-EMV informava de l'auditoria realitzada per la Sindicatura de Comptes que adverteix d'un estat de fallida imminent en Teatres de la Generalitat. Al dia següent, la Directora General, Inmaculada Gil-Lázaro, es veia obligada a eixir al pas, anant-se'n per la tangent sense rebatre el fons i la gravetat de la notícia. En la seua defensa descarregava sobre les companyies privades la causa de la greu desviació pressupostària. Justificava el dèficit de Teatres en 2009 pel manteniment de l'ordre d'ajudes al sector, a la que "no se li van aplicar retallades". Cal fer constar que aquesta afirmació és falsa. L'any 2008 les ajudes a empreses privades suposaven 2.942.000 €. Aquesta xifra es va reduir a 2.677.400 € en 2009 i a 1.580.000 € en 2010. És a dir, Teatres de la Generalitat ha aplicat successivament dues retallades: del 10 % en 2009 i del 40 % en l'exercici en curs.
La Directora tracta d'escapolir-se de la crua realitat amb l'argument simplista i desvergonyit de tirar-li les culpes, precisament, a aquells que -junt a actors i ballarins- són els grans perjudicats de la seua gestió: companyies estables, empreses productores i distribuïdores, sales d'exhibició, construcció de decorats, so i il·luminació... Un dinàmic sector professional constantment maltractat per l'administració i que dues generacions han estructurat al llarg de més de tres dècades. Els retalls no estan justificats: Teatres no ha patit en 2009 i 2010 minves pressupostàries equivalents als que Gil-Lázaro ha aplicat al sector professional. La crisi econòmica no és més que una excusa dolenta per a fer pagar a altres els despropòsits propis.
El que de veres s'amaga darrere de tot açò és una gestió pública irresponsable, en la que innombrables activitats s'han executat sense el recolzament de la pertinent i obligada consignació pressupostària. La Directora General ha atès durant aquests cinc anys qualsevol disbarat electoralista o clientelar ordenat per la Conselleria de Cultura o per Presidència, recorrent-hi a l'endeutament bancari galopant en una gestió suïcida a benefici d'inventari. L'objecte social de l'entitat de dret públic Teatres de la Generalitat és, significativament, "consolidar el sector de les arts escèniques i la cooperació amb agents i entitats culturals, d'àmbit públic o privat".
El menysteniment de Gil-Lázaro vers el sector professional valencià coincideix amb una gestió poc rigorosa. El dèficit de la institució no és un problema de 2009, sinó que s'ha agreujat de forma alarmant des de la seua arribada al càrrec el 2005.
La pòlissa de crèdit a la que feia referència la informació publicada per aquest periòdic és per a fer front a les despeses de la producció política Bienvenido Mr. Marshall, que es deu íntegrament a una entitat bancària i per la que es paguen els interesssos diaris a un tipus prohibitiu que ofega Teatres. I no és l'únic deute injustificable.
Aquesta gent ens porta a la fallida amb tota seguretat. Ja veuràs quan es faja públic l'Informe de la Sindicatura respecte a l'auditoria a l'Ajuntament de Ibi, vas a flipar.
ResponElimina