25 anys del Bloc d'Estudiants Agermanats

Aquest cap de setmana (el dissabte) es va cel·lebrar un sopar per commemorar la fundació ara fa 25 anys del BEA (Bloc d'Estudiants Agermanats). Valga aquest escrit com a aportació i testimoniatge a aquesta fita històrica

Ja han passat 25 anys des que un grup de claustrals, representants d'un ample moviment de base d'estudiants va decidir donar el pas de constituir-se en una organització estable. Darrere quedaven les mobilitzacions contra la LRU i els embrions organitzatius que amb una bona dosi d'espontaneïtat havien anat apareguent a les diferents facultats i escoles de la Universitat de València. Per davant, una brillant trajectòria d'articulació del moviment estudiantil universitari vinculat a l'esquerra i la defensa del país. La universitat valenciana ha rebut el segell d'aquesta trajectòria. No és possible entendre-la sense tindre en compte el moviment d'estudiants d'esquerres. Un moviment en el que el Bloc d'Estudiants Agermanats no sols en constitueix una peça fonamental sinó que suposa la seua primera pedra dins la universitat valenciana de l'època democràtica.

Per als qui vam viure aquells moments fundacionals serà ben difícil oblidar-los mai: la constitució de les Assemblees de Representants (ADR), en les que hi vaig participar a la Facultat de Geografia i Història, les primeres eleccions a Claustre i Juntes de Facultat, les decisions a l'hora de recolzar rector o degans,... tot un autèntic màster accelerat de participació i democràcia.

Hui, 25 anys després és necessari reconéixer els avanços que s'han produït. Avanços molt limitats, però. Els qui vivim (i patim) la universitat de hui sabem perfectament que ens trobem encara molt lluny dels ideals democràtics i igualitaris que van inspirar el naixement d'aquest moviment. Les mobilitzacions contra Bolonya han demostrat com, una vegada més, els estudiants han copsat amb una clarividència que no tenen la resta d'estaments universitaris els gravíssims problemes que comportava l'aplicació de les reformes tal i com s'havien concebut al govern de Madrid. Resta, doncs, molt camí encara per recórrer. Resulta xocant quanta actualitat te encara la lletra que vam adaptar a la música de Rouget de Lisle. Com deia la "Trenchseresa" (pel que recorde, l'autoria caldria atribuir-li-la a Rafa Company):

Per un ensenyament més lliure
els estudiants estem lluitant.
No volem cap de privil·legi
que ens ature o ens lligue les mans,
ni reformes que res canviaran.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El PP ha aplicat en la Ciutat de la Llum el vell de refrany de Caballo grande, ande o no ande

El dijous va haver una sessió maratoniana a Les Corts. Entre mati i vesprada, l'oposició va assetjar la Consellera de Turisme i Grans Esdeveniments sobre diferents assumptes: cas Nóos, Calatrava, Ciutat de la Llum, ... A mi em va tocar aquesta darrera. Però es pot dir el mateix per a totes: no respondre res del que es pregunta. Davant el merder de La Ciutat de la Llum, la Consellera no va voler aclarir dues coses importantíssimes: que passarà ara amb els pleits i amb la decisió del Tribunal de la Competència i què és el que pretenen "externalitzar" per resoldre el pou sense fons que representa aquest macrocomplex. Us en faig cinc cèntims de l'absurde: la gestió ja està externalitzada en mans d'una empresa que es diu Aguamarga en la que estan pleitejant davant els tribunals, en l'externalitzacio s'hi vol incloure el desenvolupament urbanístic previst al voltant de les instal·lacions, i, finalment, no sabem que fa l'empresa pública Ciutat de la Llum. Per
Més informació

Esquerra Unida reclama la dimissió “immediata” de Gil-Lázaro (Teatres de la Generalitat)

No és la primera vegada que denunciem el que passa amb Teatres de la Generalitat i, malauradament, és poc probable que siga la darrera. Si la gestió política del PP en temes culturals és molt dolenta, l'ús que està fent aquesta senyora de Teatres de la Generalitat com si fóra el seu "cortijo" és de jutjat de guàrdia. Com es pot qualificar que presentara uns comptes falsejats per a la seua aprovació al Consell de Teatres? Vaig a estalviar-me qualificatius perque em sembla que el fet es qualifica per ell mateix. Escric aquestes paraules tres dies després de que emeterem la nota i les justificacions que està oferint Gil-Lázaro són patètiques. No crec, sincerament, que el PP decidesca destituir-la ara tan damunt de les eleccions (encara que seria el més coherent). El que sí que espere és que no la tornen a nomenar si guanyen les eleccions. Això no seria cap solució real per al problema de les arts escèniques valencianes que, com la resta del país, l'únic cosa que valdria
Més informació

Incendis? Catàstrofe forestal? Segons Castellano aìxò no va ni amb ell ni amb el Consell

Imatge
La compareixença del conseller Castellano sobre els incendis de Cortes i Andilla va resultar patètica. A més de la parcial conducció del debat a la que ens té acostumats l'inefable Cotino, Castellano ni va explicar pràcticament res que no ens hagueren dit ja, ni va assumir (oh, sorpresa!) cap tipus de responsabilitat. Ells sempre ho fan tot bé. Les coses dolentes són sempre culpa d'algú altre: Zapatero, els rojos ecologistes, els aturats que són uns gosos malfaeners que no busquen treball ("¡ que se jodan !") o la meteorologia... Ací teniu un resum d'un parell de minutets dels moments estelars del debat entre el conseller i un servidor. Difícilment sentireu més ràbia que la que vaig sentir en aquell moment. Crec que es nota.
Més informació