Esquerra Unida exigeix la compareixença de Cervera en Les Corts sobre les necessitats de l’Hospital General d’Elx

Fa un parell de setmanes vaig tindre una reunió amb el Comité d'Empresa de l'Hospital General d'Elx (el públic). Més enllà de les queixes dels treballadors que estan sintetitzades a la nota de premsa, em van impactar moltíssim alguns detalls que demostren clarament la preocupació de la Generalitat per la Sanitat Pública. La primera és un edifici que s'hi troba a l'entrada. De dimensions considerables i singular arquitectura, hauria de ser l'espai on s'ubicaren les especialitats. Dic "hauria" perquè sembla que fa anys que es troba en el limb, a mig acabar. Des de fora aparentment no es nota, però si et fixes veus com es tracta d'un edifici mort: no hi ha res a dins, ni n'entra ni en surt ningú. L'altra és una gegantina malla que cobreix tota una paret d'un dels edificis antics (no dels més antics, però). Aquesta malla acompleix l'importantíssima comesa d'evitar que caiga tota la paret. Espere que ho aconseguesca abans algú a la Generalitat decidesca intervindre-hi. No recorde que em digueren quant de temps exactament duien les dues coses en eixe estat, però us assegure que no eren dos dies. Quan, junt a açò (i moltes altres deficiències que s'hi indiquen després) veus tota l'ala dedicada a oncologia (nova i amb serveis punters, com l'anàlisi genètica) resulta inevitable arribar a la conclusió que, si no s'hi posa remei, la Sanitat valenciana comença a mostrar signes preocupants de tercermundisme. El subdesenvolupament no implica que no hi haja serveis espectaculars a l'altura de la més avançada de les societats. El que implica és que junt a aquestes illes de ciència, modernitat i productivitat (aïllades i molt minoritàries), la immensa majoria dels serveis públics es troben en un estat ruïnós. Si hi pensem bé, aquestes característiques s'estenen a molts altres serveis públics (penseu, p.e., en l'ensenyament). Privatització, dualització, empobriment, desigualtats creixents,...

NOTA DE PREMSA

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró ha mantingut una reunió amb el Comitè d’Empresa de l’hospital, el qual li ha traslladat les diverses reivindicacions que van des de la necessitat d’un segon centre de salut en Altabix, fins l’especialització hospitalària. Torró ha reclamat explicacions sobre aquesta situació al conseller en Les Corts Valencianes.

Entre les reivindicacions del comitè d’empresa es troba, en atenció primària, el promès segon centre de salut en Altabix. “Teòricament els terrenys ja estan cedits des de fa anys, tanmateix el centre encara no hi és, malgrat la necessitat d’ampliar el ja existent que dona servei aproximadament a 45.000 persones, i la població ha crescut de manera considerable i ja no es troba tan a prop de l’actual centre, ubicat, a més, en un edifici antic”. Torró afegeix: “volem que el conseller ens explique per què apareixia el pressupost per aquest projecte en el 2010 i ara no hi apareix”.

Pel que fa a l’atenció especialitzada, Esquerra Unida acusa a la conselleria d’establir “un greuge comparatiu entre l’Hospital General i l’Hospital Vinalopó, on s’estan ampliant els serveis i és de menors dimensions que el General. Sabem que existeix un projecte de reforma d’aquest últim que hauria de comença a principis de 2011, amb l’obertura de la Unitat Integral Ambulatòria, però aquesta reforma tampoc apareix en els pressupostos”, critica Torró.

El diputat d’esquerres assenyala també que aquesta Unitat Integral Ambulatòria Especialitzada es va pressupostar fa quinze anys i encara no està en funcionament. “Exigim respostes a totes aquestes qüestions per part del conseller, així com al fet que la conselleria haja assegurat que un hospital socio-sanitari comptarà amb 150 llits. Cervera haurà d’explicar-nos on aniran eixos llits, si a un tercer hospital o al General”.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El PP ha aplicat en la Ciutat de la Llum el vell de refrany de Caballo grande, ande o no ande

Esquerra Unida reclama la dimissió “immediata” de Gil-Lázaro (Teatres de la Generalitat)

La memòria obrera al País Valencià