Via ràpida a la modernitat o a la irracionalitat?

Publicat hui a Levante-EMV

Sembla mentida la facilitat amb la què reiterem errors històrics. La construcció del ferrocarril al segle XIX va ser més un producte de l´especulació alimentada pel miratge de la modernitat que no el fruit d´un procés planificat de resolució dels problemes socials i tècnics del transport. Ni el traçat de la xarxa, ni els mecanismes de finançament, ni els sistemes de gestió escollits van ser els més adequats des de la perspectiva de l´interès comú o del sosteniment de les línies construïdes.

Estic parlant d´un fenomen general a Europa i la correcció dels errors inicials va trigar dècades. Al nostre cas, però, les conseqüències van ser pitjors i més perdurables. Els ferrocarrils privats construïts a costa de l´erari públic van ser ruïnosos i la xarxa va demostrar unes debilitats enormes. Es va pensar més en enllaçar Madrid amb València i Alacant que en estructurar internament el territori valencià. L´actual mapa ferroviari demostra que encara n´estem patint les conseqüències.

Els paral·lelismes actuals amb aquesta història són esfereïdors. Com al segle XIX, a les darreres dècades del segle XX i la primera del XXI, l´endarreriment provocat pel subdesenvolupament franquista (fortament marcat pel subdesenvolupament fiscal, que ningú no se n´oblide en aquesta nefasta conjuntura econòmica) s´ha volgut superar recorrent a la fantasia i la il·lusió en comptes de a la reflexió i la planificació.

L'AVE ja ha arribat. Ens haurà costat 12. 400 milions d'euros. Uns diners amb els quals s'haguera fet una xarxa densíssima de rodalies i regionals que necessitem com l´aigua de maig. I això, a més, sense cap garantia del seu sosteniment a mitjà termini ja que els informes recorden que açò requereix més del doble dels 2,8 milions d´usuaris que se suposa que hi viatjaran anualment. I és un càlcul massa optimista. Mentrestant, a l'àrea metropolitana de València hi ha 4 milions de desplaçaments diaris que estan pendents d'atendre i que ningú no se n´ocupa com caldria.Hi ha una cosa que no és massa comprensible: que es puga anar entre Madrid i València en una hora i trenta-cinc minuts, quan una distància com la que separa Alcoi de València (tres vegades i mitja inferior) requereix, hui en dia, quasi mitja hora més. Amb els 6.600 milions d'euros que val només l´AVE Madrid-València s'hagueren fet cent vegades les obres que costen l´adequació del Xàtiva-Alcoi. Realment potser exagere quan parle d´irracionalitat. Hi ha una explicació racional al desficaci. Es prioritzen les grans obres públiques, que tenen un impacte molt reduït sobre l'ocupació però enorme sobre els comptes d'explotació de les grans empreses constructores, que se'n beneficien amplament d´una inversió pública multimilionària que hauria d´estar destinada a altres usos més socials.

La factura la paga la ciutadania doblement: amb els seus impostos i patint els problemes que s´haurien d´haver resolt amb els diners destinats a l´AVE.I PP i PSOE competint per penjar-se la medalla davant dels focus mediàtics, mentre en privat reconeixen el destrellatament d´aquesta boja carrera per l´AVE.