Professor d'Història Econòmica a la Universitat d'Alacant
Ex-diputat d'Esquerra Unida del País Valencià per les comarques d´Alacant.
La realitat sobre el somni americà
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Impressionant, cru i realista monòleg del gran (i controvertit) George Carlin. És dificil dir més coses (ni més certes) en tan poc temps. NO US EL PODEU PERDRE.
La Fundació d'Estudis d'Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS) de CCOO del País Valencià ha iniciat la publicació d'una sèrie de rutes que recuperen la memòria de les lluites obreres durant el franquisme i els primers anys de la transició democràtica. El primer volum es va presentar la setmana passada a Alcoi (el llibre conté una ruta amb text de Pedro Juan Parra). Jo he tingut el plaer de col·laborar amb els treballs que s'han fet a Alcoi i vaig porticipar a la presentació. El text publicat a elDiario.es sota el títol de La memòria obrera al País Valencià està basat a la meua intervenció en aquell acte. El podeu llegir a aquest enllaç .
El darrer episodi meteorològic de vent, pluja i neu ha tornat a posar de manifest l'extrema precarietat del patrimoni arquitectònic del centre històric d'Alcoi. Als continus esfondraments d'edificis que pateix el centre de la ciutat a penes apreta una miqueta la pluja, s'ha afegit la tragèdia de la mort d'una dona, atrapada entre els enderrocs. Vaja per davant i per damunt de tot el meu sentit condol a la família. Malauradament, ha hagut de produir-se una desgràcia humana per a que alcoianes i alcoians hagen cobrat sobtadament consciència que estan perdent el seu centre, que es tan com dir que estan perdent la seua memòria. Fa uns quants mesos, la desafortunada (deixem-ho així) campanya publicitària de la barraqueta a la Bandeja, amb la seua particular dosi de Big Brother, ja va provocar una xicotet terratrèmol mediàtic a la ciutat. Per primera vegada en molt de temps, els romàntics defensors del Centre (que sempre n'hi ha hagut i sempre han o hem remugat amb ...
Estic seguint el plenari de l’Ajuntament en el que, sostraient el debat a la ciutadania, el PSOE proposa la continuïtat de la gestió privada ( indirecta , segons la denominació legal) del servei de públic de l’aigua potable. El debat és penós, amb uns arguments absolutament impresentables basats en un informe amb dades falsejades, redactat de forma esbiaixada per a pintar les coses favorables a l’empresa privada. Vaig per parts. Primer per al·lusions, perquè el regidor trànsfuga m’ha citat per a argumentar contra la municipalització. Jo vaig escriure un article d’opinió en el que, a partir de les dades de l’informe d’AYMED, feia una anàlisi crítica de les mateixes que permetia veure que el saldo a favor de la gestió privada es transformava en un altre favorable per a la pública. Comence per la qüestió del personal, perquè sembla què és un dels arguments centrals contra els qui defensem la gestió pública (també el portaveu del PSOE, en va fer esment a un debat radiofònic). Del...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada