UN ALTRE VIDEO ELECTORAL ÉS POSSIBLE

Convé veure aquest vídeo: original, simpàtic i amb contingut. Esther és una magnífica candidata.

Cal votar EU!!

Feu clic ací.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La memòria obrera al País Valencià

  La Fundació d'Estudis d'Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS) de CCOO del País Valencià ha iniciat la publicació d'una sèrie de rutes que recuperen la memòria de les lluites obreres durant el franquisme i els primers anys de la transició democràtica. El primer volum es va presentar la setmana passada a Alcoi (el llibre conté una ruta amb text de Pedro Juan Parra). Jo he tingut el plaer de col·laborar amb els treballs que s'han fet a Alcoi i vaig porticipar a la presentació. El text publicat a elDiario.es sota el títol de La memòria obrera al País Valencià està basat a la meua intervenció en aquell acte. El podeu llegir a aquest enllaç .
Més informació

Vint anys després d'anar-se'n 'de vacances', EU proposa declarar 2015 com any Ovidi Montllor

Com podreu comprovar tinc el bloc una mica abandonat. Vaig posant coses a trompades. Té molt a veure amb l'acumulació de treball parlamentari que tenim en aquest final de legislatura i també amb un cert esgotament mental que no vull ocultar. Les dues entrades que vaig a posar ja tenia ganes de posar-les fa temps. Però com que volia mantenir l'ordre cronològic d'anar penjant notes de premsa (que no són tantes, tampoc no us penseu) i comentant-les, doncs m'anava resistint. Al final, m'he dit que tant hi feia i m'he decidit. Aquesta primera no necessita massa comentaris i, com que m'he decidit a penjar-la arran de l'entrada de l'amic Manel Rodríguez-Castelló al seu propi bloc, me'ls estalvie i vos convide que llegiu L'artista, el cantant,el pallasso . Manel, sembrat com sempre, escriu infinitament millor que jo, gaudiu-lo. NOTA DE PREMSA El grup parlamentari reclama atorgar-li al cantant a títol pòstum la Distinció al Mèrit Cultural de la...
Més informació

Els números de la melanconia. Un comentari

Fa apenes uns dies l'amic i crític impagable, Javier Llopis, va escriure un article a Tipografía La Moderna , sota el títol Los números de la melancolía . Vaja per davant les meues felicitacions tant als editors de Tipografía La Moderna com al propi Javier. D'una banda, en general, per oferir un mitjà de comunicació que combina a la perfecció el vessant seriós d'anàlisi crític amb la sàtira i la ironia, demostrant que allò local no és sinònim (o no ho és sempre, almenys) de curtedat de mires o localisme xovinista. A Alcoi, això és especialment difícil i no crec que calga explicar perquè. D'una altra, hem d'agrair molt especialment la profunda mirada crítica de Javier, un periodista que sempre s'ha pres molt seriosament la seua feina i que ha demostrat una professionalitat extraordinària. Em sembla que tenim una enorme sort que quasi quotidianament ens brinde les seues anàlisis lúcides i honestes. Aquesta introducció que, com podeu comprovar, és una ensabonà en ...
Més informació