Encara no hem començat i ja exhibim gestos autoritaris?
La darrera entrada d'aquest bloc data de fa quasi dos anys. Aleshores vaig fer una promesa que no vaig pas complir, presentar-vos una sèrie de reflexions sobre l'afer català, el 'procés'. No vaig a excusar-me, les obligacions acadèmiques, un evident distanciament de l'activitat política, la peresa i, sobretot, la complexitat de l'assumpte m'hi va fer desistir.
Ens trobem a juny de 2019, després d'un intens i breu cicle electoral. Des de finals de l'any passat he anat progressivament recuperant participació a l'activitat política i, finalment, m'he decidit per tornar a escriure (espere que aconseguisca mantindre continuïtat, no n'estic gens segur...). Les motivacions són diverses. D'una banda, la recuperació de la representació d'EUPV a Les Corts Valencianes és engrescadora. Seguir el treball de les nostres diputades (i particularment d'Estefania Blanes, amb la que Alcoi recupera protagonisme a l'esquerra dins la política valenciana) i poder ajudar-hi, n'és una ben potent. L'altra és la participació activa que he tingut amb el treball de la plataforma Guanyar Alcoi, en la que estem integrats la gent d'EU. Hem hagut de superar greus obstacles en la conformació de la candidatura, sobretot per les desavenències amb Podem (no patiu, no vaig a insistir en la qüestió) i, finalment, encara que els resultats han estat decebedors, s'ha generat una sèrie de sinergies (molt visibles en una campanya extraordinària) i il·lusions que ens han d'ajudar a trobar camins per mobilitzar la societat (parle d'Alcoi ara) i transformar la mediocre situació que patim.
La motivació immediata d'aquest post és una miqueta més concreta, però. Té a veure amb la decisió (anunciada, ja veurem si acaba materialitzant-se) de l'alcalde en funcions del PSOE i segur alcalde electe, Toni Francés (des d'ací la meua felicitació pels extraordinaris resultats que ha obtingut) de com repartir dedicacions exclusives i assessories/secretaries quan es constituïsca el nou consistori. Veureu, el PP va fer una sèrie de reformes que limiten aquestes designacions. Per a una ciutat com Alcoi, el límit se situa en 15 regidors amb dedicació exclusiva i 12 llocs de lliure designació (no regidors). No entre a discutir aquestes mesures que limiten molt l'autonomia dels ajuntaments i que (particularment pel que fa a les regidories) generen entrebancs per a que la gent del carrer puga dedicar-se a la política institucional local. Una vegada establits quines són les limitacions el que caldria seria fixar criteris objectius que permeteren una assignació dels recursos. Des d'EU ja vam fer una proposta que aplicava una sèrie de criteris per tal de resoldre les situacions personals d'incompatiblitat, la necessitat de dotar el govern de recursos adients per a poder exercir les seues funcions i la necessitat de l'oposició de disposar també de personal per a poder fer la seua feina de fiscalització i control. Ningú no l'ha volguda ni tan sols considerar. És més còmode per a qui governa adaptar les normes a les realitats concretes i, sense fixar obligacions reglamentàries, introduir altres criteris més arbitraris.
I això és justament el que Toni Francés proposa al començar la seua legislatura quasi majoritària (en el sentit d'absoluta, vull dir). El que ha anunciat és que tots els grups disposaran d'una dedicació exclusiva (tret de Vox, al que se li proposa mitja, i el PP amb 2) i que sols al PP (4 regidors), C's (2 regidors) i Compromís (2 regidors) disposaran de secretaris de grup. Això no deixa sols sense secretari a Vox (amb un regidor), sinó que els altres 2 grups (Podem i Guanyar, amb 2 regidors cadascun) també se'ls deixa sense eixe concurs. L'únic criteri adduïble és el de la preferència absoluta del govern en la gestió.
Reflexionem-hi. Amb el repartiment proposat el govern disposarà de 9 dedicacions exclusives (ull, a més els altres 3 regidors dels 12 poden trobar-se en règim de dedicacions parcials, que poden ser, per exemple, del 75 %). El govern també es reserva 9 càrrecs de lliure disposició, anomenats habitualment 'assessors'. Els hi calen 9 persones més? Cert és que el govern necessita personal de confiança: un 'cap de gabinet', un responsable de comunicació, un parell d'administratius,... semblen convenients. També podria ser necessari reservar-se algun lloc amb un perfil més tècnic per a reforçar el treball en algun departament en concret, però, ja hi estan els funcionaris! Els funcionaris treballen sota les directrius i les ordres del govern que és qui controla tota la tasca executiva de l'Ajuntament, per a què tant personal de confiança?
En canvi, els regidors de l'oposició no tenen al seu servei el funcionariat. Si tinc algun problema i vull parlar amb el meu representant (que jo he votat) d'un d'eixos grups que sols disposen d'un regidor amb dedicació, que passa si aquesta persona es troba a una comissió informativa, a un plenari o està consultant l'expedient? Qui atén el telefon o les visites? I en aquest cas, a més, s'introdueix un factor de discriminació que no sembla massa objectiu: perquè grups en les mateixes circumstàncies institucionals (2 regidors) reben un tractament diferent? Són suficients els 300 vots que separen Compromís de Guanyar per justificar-ho? I els 75 que separen C's de Podem?
Sembla evident que es tracta d'un gest autoritari i injustificable. Representa un despropòsit majúscul i un menyspreu a la feina de l'oposició. Fins ara, la única raó que ha evidenciat Francés, més enllà de l'explicació del què va a fer, es pot deduir a partir de l'opinió que, una vegada més, ha llançat sobre Guanyar: està molest perquè 'se han pasado toda la campaña hablando mal de mí'. Primer, això no és cert (no és el mateix criticar una política que malparlar de ningú, són dos coses ben distintes), i, segon, és que això li molesta? Què no sap què això és l'essència de la democràcia? Sense oposició, sense crítica, sense dissensió, l'exercici de la política esdevé una cosa ben diferent que, em sembla, es troba en les antípodes d'allò que defensa el partit de Francés.
Ens trobem a juny de 2019, després d'un intens i breu cicle electoral. Des de finals de l'any passat he anat progressivament recuperant participació a l'activitat política i, finalment, m'he decidit per tornar a escriure (espere que aconseguisca mantindre continuïtat, no n'estic gens segur...). Les motivacions són diverses. D'una banda, la recuperació de la representació d'EUPV a Les Corts Valencianes és engrescadora. Seguir el treball de les nostres diputades (i particularment d'Estefania Blanes, amb la que Alcoi recupera protagonisme a l'esquerra dins la política valenciana) i poder ajudar-hi, n'és una ben potent. L'altra és la participació activa que he tingut amb el treball de la plataforma Guanyar Alcoi, en la que estem integrats la gent d'EU. Hem hagut de superar greus obstacles en la conformació de la candidatura, sobretot per les desavenències amb Podem (no patiu, no vaig a insistir en la qüestió) i, finalment, encara que els resultats han estat decebedors, s'ha generat una sèrie de sinergies (molt visibles en una campanya extraordinària) i il·lusions que ens han d'ajudar a trobar camins per mobilitzar la societat (parle d'Alcoi ara) i transformar la mediocre situació que patim.
La motivació immediata d'aquest post és una miqueta més concreta, però. Té a veure amb la decisió (anunciada, ja veurem si acaba materialitzant-se) de l'alcalde en funcions del PSOE i segur alcalde electe, Toni Francés (des d'ací la meua felicitació pels extraordinaris resultats que ha obtingut) de com repartir dedicacions exclusives i assessories/secretaries quan es constituïsca el nou consistori. Veureu, el PP va fer una sèrie de reformes que limiten aquestes designacions. Per a una ciutat com Alcoi, el límit se situa en 15 regidors amb dedicació exclusiva i 12 llocs de lliure designació (no regidors). No entre a discutir aquestes mesures que limiten molt l'autonomia dels ajuntaments i que (particularment pel que fa a les regidories) generen entrebancs per a que la gent del carrer puga dedicar-se a la política institucional local. Una vegada establits quines són les limitacions el que caldria seria fixar criteris objectius que permeteren una assignació dels recursos. Des d'EU ja vam fer una proposta que aplicava una sèrie de criteris per tal de resoldre les situacions personals d'incompatiblitat, la necessitat de dotar el govern de recursos adients per a poder exercir les seues funcions i la necessitat de l'oposició de disposar també de personal per a poder fer la seua feina de fiscalització i control. Ningú no l'ha volguda ni tan sols considerar. És més còmode per a qui governa adaptar les normes a les realitats concretes i, sense fixar obligacions reglamentàries, introduir altres criteris més arbitraris.
I això és justament el que Toni Francés proposa al començar la seua legislatura quasi majoritària (en el sentit d'absoluta, vull dir). El que ha anunciat és que tots els grups disposaran d'una dedicació exclusiva (tret de Vox, al que se li proposa mitja, i el PP amb 2) i que sols al PP (4 regidors), C's (2 regidors) i Compromís (2 regidors) disposaran de secretaris de grup. Això no deixa sols sense secretari a Vox (amb un regidor), sinó que els altres 2 grups (Podem i Guanyar, amb 2 regidors cadascun) també se'ls deixa sense eixe concurs. L'únic criteri adduïble és el de la preferència absoluta del govern en la gestió.
Reflexionem-hi. Amb el repartiment proposat el govern disposarà de 9 dedicacions exclusives (ull, a més els altres 3 regidors dels 12 poden trobar-se en règim de dedicacions parcials, que poden ser, per exemple, del 75 %). El govern també es reserva 9 càrrecs de lliure disposició, anomenats habitualment 'assessors'. Els hi calen 9 persones més? Cert és que el govern necessita personal de confiança: un 'cap de gabinet', un responsable de comunicació, un parell d'administratius,... semblen convenients. També podria ser necessari reservar-se algun lloc amb un perfil més tècnic per a reforçar el treball en algun departament en concret, però, ja hi estan els funcionaris! Els funcionaris treballen sota les directrius i les ordres del govern que és qui controla tota la tasca executiva de l'Ajuntament, per a què tant personal de confiança?
En canvi, els regidors de l'oposició no tenen al seu servei el funcionariat. Si tinc algun problema i vull parlar amb el meu representant (que jo he votat) d'un d'eixos grups que sols disposen d'un regidor amb dedicació, que passa si aquesta persona es troba a una comissió informativa, a un plenari o està consultant l'expedient? Qui atén el telefon o les visites? I en aquest cas, a més, s'introdueix un factor de discriminació que no sembla massa objectiu: perquè grups en les mateixes circumstàncies institucionals (2 regidors) reben un tractament diferent? Són suficients els 300 vots que separen Compromís de Guanyar per justificar-ho? I els 75 que separen C's de Podem?
Sembla evident que es tracta d'un gest autoritari i injustificable. Representa un despropòsit majúscul i un menyspreu a la feina de l'oposició. Fins ara, la única raó que ha evidenciat Francés, més enllà de l'explicació del què va a fer, es pot deduir a partir de l'opinió que, una vegada més, ha llançat sobre Guanyar: està molest perquè 'se han pasado toda la campaña hablando mal de mí'. Primer, això no és cert (no és el mateix criticar una política que malparlar de ningú, són dos coses ben distintes), i, segon, és que això li molesta? Què no sap què això és l'essència de la democràcia? Sense oposició, sense crítica, sense dissensió, l'exercici de la política esdevé una cosa ben diferent que, em sembla, es troba en les antípodes d'allò que defensa el partit de Francés.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada